Un esker, eskar, eschar, o os, (sovint també anomenat, en anglès asar, osar, o serpent kame)[1][2] és una carena llarga i sinuosa de sorra i grava estratificada, tot i que al final de la seva formació, un esker es completa amb sediments de totes les mides possibles, convertint-lo en un monticle allargat i més homogeni. Aquestes crestes són dipositades per rius d'aigua de fusió que flueixen generalment sota una massa de gel glacial. Com que la capacitat de transport de l'aigua és molt menor que la del gel, en desaparèixer la glacera queda invertit el relleu, sent l'antic riu d'aigua el que es troba més elevat formant el propi esker, mentre que les antigues vores del riu han quedat deprimides a causa del mateix pes i l'erosió del gel que formava l'antiga glacera.
Se'n troben exemples en glaceres i regions que havien estat glaceres a Europa i a l'Amèrica del Nord. Els eskers sovint tenen longituds de diversos quilòmetres i, atesa la seva forma uniforme, semblen terraplens ferroviaris.[3]