Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Espanyolisme
|
Aquest article tracta sobre al terme polític. Vegeu-ne altres significats a «Reial Club Deportiu Espanyol». |
|
No s'ha de confondre amb Unionisme espanyol. |
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya,[1] partidari de l'uniformisme polític,[2] i d'una cultura homogènia de matriu castellana.[3]
.jpg)
D'acord amb els postulats de l'espanyolisme, l'Estat espanyol s'hauria d'articular com una nació unitària fonamentada en una llengua (la castellana), un dret i unes institucions comunes.[4] És un moviment fort i transversal ideològicament, que pot ser rígid davant els canvis socials i entra en conflicte amb els altres nacionalismes del territori de l'estat nació.[5] En el seu corrent majoritari considera que la sobirania recau de manera exclusiva al conjunt del poble espanyol, vivint dins les fronteres actuals. Es contraposa i combat els anomenats nacionalismes perifèrics (català, basc, gallec, aragonès, asturià, etc.) presents dins les fronteres de l'estat.[6]
Tot i que hi ha arrels anteriors, els historiadors generalment situen l'inici del nacionalisme espanyol a primers del segle xix, i particularment com a reacció durant la Guerra del francès, i amb l'efímera Constitució de 1812 com a destacat carreu legal. Pel seu costat, els nacionalismes perifèrics s'haurien desenvolupat a darrers del mateix segle, com a reacció al nacionalisme espanyol de matriu castellana,[7] però també en relació a un moviment de modernització i renaixença de la societat,[8][9] tot i que l'allistament de soldats a les guerres carlines com a mitjà per recuperar els Furs indicarien un sentiment previ. Cal recordar que fins als s. XVIII - XIX el terme espanyol encara venia a representar totes les cultures del territori estatal, essent l'espanyolisme un sentiment inclusiu, mentre que després l'Estat promogué la correlació excloent espanyol = castellà.
Com tots els nacionalismes europeus, al llarg del temps el nacionalisme espanyol ha tingut èpoques de caràcter més radical i èpoques de caràcter més cívic.
- ↑ «Espanyolisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Espanyolisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Esteban de Vega, Mariano. «La crisis de finales del siglo XIX y el nacionalisme español». A: Jean-René Aymes, Serge Salaün. Les fins de siècles en Espagne (en francès, castellà). París: Presses Sorbonne Nouvelle, 2003, p. 125 ss.. ISBN 9782878542660.
- ↑ Ferer, Joan Carles. «Vlaanderen: het Catalonië van het Noorden?». A: P. Gillaerts, Hilde van Belle, Luc Ravier. Vlaamse identiteit: mythe én werkelijkheid (en neerlandès). Leuven: Acco, 2002, p. 147. ISBN 9789033451690.
- ↑ Cagiao y Conde, Jorge «Catalogne/Espagne: le «choc» de deux nationalismes !» (en francès). RT. RT France, 04-08-2015.
- ↑ Viadel, Francesc. La gran depuració: Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l'anticatalanisme espanyol. València: Publicacions de la Universitat de València, 2015. ISBN 978-8437097503.
- ↑ Peces-Barba, Gregorio «Los nacionalismos en España». El País, 23-11-2010.
- ↑ Petithomme, Mathieu «L'État espagnol et le financement autonomique. Le dilemme de la conciliation entre autonomie régionale et solidarité nationale dans un contexte de fédéralisation asymétrique (1980-2009)» (en francès). Fédéralisme Régionalisme. Universitat de Lieja [Lieja], 9, 2, 2009. ISSN: 1374-3864.
- ↑ Luis, Jean-Philippe (red.). La guerre d'Indépendance espagnole et le libéralisme au XIXe siècle (en francès). 118. Casa de Velázquez, 2011, p. 215 (Collection de la Casa de Velázquez). ISBN 9788496820579.
Previous Page Next Page
