Espasticitat

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Espasticitat

Tipus	miopatia, hipertonia muscular i manifestació neurològica
Especialitat	neurologia
Clínica-tractament
Medicació metaxalone (en) , meprobamat, prazepam (en) , dantrolè, ciclobenzaprina, clormezanona, tizanidina, clonidina, baclofèn, carisoprodol i diazepam
Classificació
CIM-10	R25.2
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0105437
DiseasesDB	20872
MedlinePlus	003297
eMedicine	1148826, 318994 i 2207448
MeSH	D009128
UMLS CUI	C0026838 i C0277820

El terme espasticitat deriva de la paraula grega σπαστικός (spastikós) que significa rampa. Amb aquest terme es defineix un trastorn motor del sistema nerviós que consisteix en un augment anormal del to muscular que pot originar-se per una lesió al cervell o a la medul·la espinal. Una característica de l'espasticitat és que l'augment en el to muscular depèn de la velocitat del moviment, o augmenta amb l'increment de la velocitat del moviment, donant-se contraccions involuntàries^[1] que provoquen rigidesa muscular i interfereix en diversos moviments i funcions: deambulació, manipulació, equilibri, parla, deglució, etc.