![]() ![]() | |
Tipus | artropatia, malaltia autoimmunitària i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | reumatologia ![]() |
Classificació | |
CIM-10 | M40 i M54 ![]() |
CIM-9 | 720, 721, 722, 723 i 724 ![]() |
CIAP | L88 ![]() |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0272574 ![]() |
OMIM | 106300 ![]() |
DiseasesDB | 728 ![]() |
MedlinePlus | 000420 ![]() |
MeSH | D025242 ![]() |
UMLS CUI | C0949691 ![]() |
DOID | DOID:1123 ![]() |
Les espondiloartropaties (EspAs) són malalties inflamatòries de les articulacions de la columna vertebral, acompanyades d'inflamació en articulacions perifèriques o no i relacionades amb el CMH classe I, molècula HLA-B27. També estan lligats a les EspAs determinats polimorfismes en gens no-HLA[1] implicats en la resposta immunitària innata i les vies de senyalització citocínica, com ara els que expressen el TNF-α o la interleucina-23.[2]
El concepte fisiopatològic i la primera denominació (spondarthritis) d'aquest grup de malalties varen sorgir dels estudis sobre la possible relació entre diverses afeccions que en aquella època eren considerades variants seronegatives de l'artritis reumatoide realitzats durant la dècada de 1960 per membres de la Unitat d'Investigació del Reumatisme de la Universitat de Leeds, anys abans de la identificació de l'antigen HLA-B27.[3]
El terme d'espondiloartropaties seronegatives[4] és utilitzat per diferenciar-les de les seropositives, les quals presenten positivitat sèrica al factor reumatoide, fet característic de l'artritis reumatoide o de certs casos d'artritis idiopàtica juvenil poliarticular. Amb independència de la positivitat o negativitat a l'esmentat factor, existeixen aspectes diferencials nosogenètics i clínics entre aquest grup de malalties i l'artritis reumatoide.[5]
El terme espondilitis implica la inflamació d'una o més vèrtebres. Les èntesis es veuen afectades molt sovint en aquestes malalties i estudis en models animals suggereixen la participació de components de dites estructures en la seva patogènia. Es creu que determinats proteoglicans presents en les èntesis, com ara l'agrecà i el versicà, podrien ser els objectius de la resposta autoimmune existent en les espondiloartropaties.[6]
La prevalença d'aquestes malalties en la població general és d'un 0,20-1,61%, segons dades de l'any 2016, existint considerables variacions percentuals entre diferents zones geogràfiques i grups ètnics.[7]
La comorbilitat més comuna en les espondiloartropaties és l'osteoporosi.[8] En les EspAs, la disminució de la densitat mineral òssia no depèn del tipus de lesió articular predominant, però si està influenciada negativament per la dosi acumulativa dels corticoides que s'utilitzen per tractar-les.[9] A més, en els malalts que les presenten s'ha objectivat un increment del risc de sofrir problemes cardiovasculars.[10]