Estepicursors, en botànica, són unes espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius. Una vegada han fructificat el vent les arrenca de terra i les transporta d'un lloc a un altre, rodant o arrossegant-les, de manera que les seves llavors s'alliberen i es dispersen. Normalment un estepicursor és la planta sencera sense les arrels però en unes poques espècies pot ser només la inflorescència.[1]
Als Països Catalans aquest comportament estepicursor el tenen la barrella llisa (Salsola kali) i el panical (Eryngium campestre).
És una modalitat d'anemocòria, o dispersió pel vent però que incorpora també elements de la planta sense funció germinativa.