Tipus | símptoma, signes i símptomes respiratoris i reflex |
---|---|
Classificació | |
CIM-11 | MD11.A |
CIAP | R07 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0106441 |
MedlinePlus | 003060 |
MeSH | D012912 |
UMLS CUI | C0037383 i C5673087 |
Un esternut o esternudament és un estímul reflex d'expulsió convulsiva d'aire que parteix dels pulmons per a eixir pel nas o la boca.
Comunament és provocat per partícules estranyes que provoquen la irritació de la mucosa nasal o per una infecció viral, en el qual cas l'esternut propaga els virus. Algunes persones esternuden com a reacció a llum brillant[1] o a l'estómac ple.[2] També hi ha la variant eixavuiro (eixavuirar)[3] i baleart- uís (fer un uís).[4][5]
Durant un esternut, la base de la llengua s'aixeca i el paladar tou s'abaixa, parcialment tancant el fluix d'aire per la boca i dirigint-el al nas; la quantitat d'aire que passa pel nas varia. Músculs de la boca, gola, i pit funcionen en coordinació per a expel·lir l'aire dels pulmons. El fluix ràpid de l'aire expel·leix mucositat, gotes de fluid, i partícules irritants.[2]
De fet, l'esternut és un mecanisme de defensa de l'aparell respiratori. Altres maneres que té de defensar-se són: el badall, la tos i el singlot.
Els esternuts són evocats per fibres sensorials primàries que innerven la mucosa nasal. La mucosa nasal està densament innervada pels axons de neurones sensorials que detecten estímuls mecànics, tèrmics i químics mitjançant canals iònics de membrana o receptors i transmeten senyals al tronc de l'encèfal desencadenant el reflex de l'esternut.[6] Durant molt de temps es pensava que les neurones sensorials implicades en l’esternut i la tos eren les mateixes. L’any 2024, investigadors de la universitat de Washington van identificar neurones sensorials i mecanismes de neurotransmissió específics de l’esternut.[7]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |