L'Etnometodologia és un corrent sociològic que estudia l'organització de la vida quotidiana. És a dir, els mètodes (l'ús del sentit comú, els procediments i les consideracions) que les persones utilitzen per donar sentit a la realitat i actuar en conseqüència.[1]
El terme Etnometodologia l'encunyà sociòleg estatunidenc Harold Garfinkel l'any 1954. Ho va fer mentre preparava una conferència sobre el funcionament dels jurats la ciutat de Wichita (Kansas), que havia estat la base del seu projecte d'investigació. Garfinkel el va fer servir per descriure la manera en la qual els jurats duien a terme els seus raonaments i deliberacions. Posteriorment, aplicà el concepte al conjunt de la vida social.[2]
Etimològicament, la paraula Etnometodologia prové del grec ethnos (poble, raça, nació), methodos (procediment, manera, camí) i loguia (estudi, parla, raonament)