Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Etol

Infotaula personatgeEtol
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePrònoe (filla de Forbant) Modifica el valor a Wikidata
MareMare d'Etol i Selene Modifica el valor a Wikidata
PareEndimió Modifica el valor a Wikidata
FillsPleuró i Calidó Modifica el valor a Wikidata
Altres
CàrrecRei de l'Èlide i king of Aetolia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb la mitologia grega, Etol (en grec antic: Αἰτωλός, Aitōlós) va ser un heroi que va ser rei de l'Èlida. Era fill d'Endimió, i la seva mare era una nimfa. Els seus germans eren Peó, Epeu, Euícide (o Eurípile), Naxos i Pisos.

Per decidir quin dels seus fills seria l'hereu del reialme, Endimió va organitzar una cursa a Olímpia i va decidir que el vencedor seria el futur rei. Va guanyar Epeu. Peó va fugir a Macedònia, i Etol es va romandre al Peloponnès, i quan Epeu va morir el va succeir en el tron. Però, més tard, va matar Apis, rei del Peloponnès, i els fills de la víctima el van obligar a exiliar-se. Va anar al nord del golf de Corint, a la desembocadura del riu Aqueloos. Allà va ser acollit com a hoste per Doros, Laòdoc i Polipetes, els fills de Ftia i Apol·lo. Els va assassinar, i regnà en el seu lloc, després d'haver foragitat els curets. El país va rebre el nom d'Etòlia en honor seu.

Es va casar amb Prònoe, filla de Forbos, i tengué dos fills, Pleuró i Calidó.[1]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 182. ISBN 9788496061972. 

Previous Page Next Page