Partitura del pròleg de l'òpera Eurídice de Jacopo Peri | |
Títol original | Eurídice |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Jacopo Peri |
Llibretista | Ottavio Rinuccini |
Llengua original | Italià |
Basat en | Les Metamorfosis d'Ovidi (Ovidi ) |
Creació | 1600 |
Data de publicació | 1600 |
Gènere | Tragèdia lírica |
Parts | tres |
Personatges | Caronte (en) , Dafne (en) , Euridice (en) , La Tragedia (en) , Orfeo (en) , Plutone (en) , Proserpina (en) , Radamanto (en) , Venere (en) , Aminta (en) , Arcetro (en) i Tirsi (en) |
Estrena | |
Estrena | 6 d'octubre de 1600 |
Escenari | Palazzo Pitti de Florència, |
Eurídice és una òpera estrenada el 6 d'octubre de 1600 a Florència de Jacopo Peri, amb música addicional de Giulio Caccini. El llibret fou escrit per Ottavio Rinuccini, basat en el poema Les Metamorfosis d'Ovidi.[1] Fou creada per al matrimoni entre Enric IV i Maria de Mèdici. És considerada la segona òpera, i la primera que ha sobreviscut. La primera, Dafne, escrita pels mateixos autors el 1597 està perduda.
La primera actuació fou al Palazzo Pitti. El mateix Peri cantava el paper principal, i molts dels altres papers eren interpretats per membres de l'entorn de Caccini, incloent-hi la seva filla Francesca Caccini. Caccini, de fet, escrivia una òpera sencera amb el mateix llibret d'Eurídice, que no s'estrenà fins a 1605, però mai es repetí, presumiblement a causa de l'èxit de la versió de Peri.[2]
Euridíce conté un dels primers exemples de recitatiu. Els ritmes i les melòdiques inflexions en la línia vocal imiten el discurs. A més a més, les exclamacions apassionades són acompanyades amb dissonàncies desprevingudes i moviments inesperats del baix.