Faboideae | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Fabales | |
Familia: | Fabaceae | |
Subfamilia: |
Faboideae Rudd | |
Distribución | ||
Tribus | ||
ver testu | ||
Sinonimia | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Faboideae ye una de les tres subfamilies nes que s'estrema la familia de les Lleguminoses o Fabáceas (Fabaceae). El nome alternativu pa la subfamilia ye Papilionoideae. Ye la división más grande de la familia, y estiéndese por tolos continentes sacante les rexones ártiques. Entiende 476 xéneros y 13900 especies. Los xéneros con mayor númberu d'especies son Astragalus (2400 a 3270), Indigofera (700), Crotalaria (700), Mirbelia sensu lato (450), Tephrosia (350), Desmodium (300), Aspalathus (300), Oxytropis (300), Adesmia (240), Trifolium (240), Rhynchosia (230), Lupinus (200), Aeschynomene (160), Hedysarum (160), Lathyrus (160), Vicia (160), Dalea (150), Eriosema (150), Lotononis (150), Millettia (150), Vigna (150), Swartzia (140), Daviesia (135), Lonchocarpus (135), Machaerium (130), Onobrychis (130), Ormosia (130), Lotus (inc. Coroniella, 125), Lonchocarpus (120), Erythrina (110), Gastrolobium (110), Mucuna (105) y Pultenaea (100). Les especies maderices son preferiblemente termófilas, munches yerbácees son de rexones templaes y fríes, magar tán tamién representaes nos trópicos. Entiende munches plantes útiles y bien conocíes, tales como arbeyera, garbanzu, poroto o frijol, arvejilla, tréboles, fabona, alfalfa, soya, ente otres.[2][3]
Les plantes d'esta subfamilia reconocer de les demás subfamilies de lleguminoses por cuenta de que les sos flores tienen cuatro pétalos envueltos ente sigo, creando un tubu por que'l so estremu sobresalen les sos llongures estambres. El quintu pétalu ta estendíu como una vela y denominar estandarte, velame o vexilo.