Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Fasianins

Infotaula d'ésser viuFasianins
Phasianinae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes
FamíliaPhasianidae
SubfamíliaPhasianinae Modifica el valor a Wikidata
Horsfield, 1821
Gèneres

Els fasiànids[1] (Phasianinae, Horsfield, 1821) són una de les subfamílies de la família dels fasiànids (Phasianidae), inclosa a l'ordre dels gal·liformes (Galliformes). Gran part d'ells reben el nom vulgar de faisans però n'hi ha que reben altres denominacions, com ara galls o paons.[2]

Tot i que aquesta subfamília va ser considerada monofilètica i separada de les perdius, francolins i guatlles (Perdicinae) fins a principis de la dècada de 1990,[2][3] les filogènies moleculars han demostrat que aquesta col·locació és parafilètica. Per exemple, algunes perdius (gènere Perdix) estan més estretament relacionades amb els faisans, mentre que les guatlles i les perdius del gènere Alectoris estan més a prop dels Gallus.[4][5] Hi ha dos clades en els fasianins: el clade erèctil i el clade no erèctil, referint-se al teixit erèctil en les parts no emplomades de la cara. Es creu que ambdós clades van divergir durant l'Oligocè Rupelià, fa uns 30 milions d'anys.[6]

La subfamília es caracteritza per un fort dimorfisme sexual, presentant els mascles vistoses ornamentacions, colors brillants i sovint llargues cues. Els mascles generalment són més grossos que les femelles.[6]

Gairebé totes les espècies habiten Àsia central i meridional excepte l'Afropavo congensis és propi de les selves africanes.

  1. «Fasianins». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 19/11/2024(català)
  2. 2,0 2,1 Johnsgard, Paul A. The pheasants of the world. Oxford [Oxfordshire] ; New York : Oxford University Press, 1986. ISBN 978-0-19-857185-8. 
  3. Johnsgard, Paul A. The quails, partridges and francolins of the world. Oxford: Oxford Univ. Pr, 1988. ISBN 978-0-19-857193-3. 
  4. Kimball, R.T.; Braun, E.L.; Zwartjes, P.W.; Crowe, T.M.; Ligon, J.D. «A Molecular Phylogeny of the Pheasants and Partridges Suggests That These Lineages Are Not Monophyletic» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 11, 1, 2-1999, pàg. 38–54. DOI: 10.1006/mpev.1998.0562.
  5. Kimball, Rebecca T.; Braun, Edward L. «Does more sequence data improve estimates of galliform phylogeny? Analyses of a rapid radiation using a complete data matrix» (en anglès). PeerJ, 2, 22-04-2014, pàg. e361. DOI: 10.7717/peerj.361. ISSN: 2167-8359. PMC: PMC4006227. PMID: 24795852.
  6. 6,0 6,1 «Galliformes» (en alemany). [Consulta: 19 novembre 2024].

Previous Page Next Page






تدرجاوات Arabic تدرجاوات ARZ Qırqovullar (yarımfəsilə) AZ Bažanti Czech Phasianinae English Phasianinae Spanish قرقاولیان FA Fasaanit Finnish Phasianinae French Echte fazanten FY

Responsive image

Responsive image