La fotogliptia o woodburytipia, també conegut com a photoglyptie en francès, i woodburytype en anglès, és alhora un procés d'impressió i el resultat final d'aquesta. En termes tècnics, el procés és tant fotomecànic com fotogràfic, ja que la sensibilitat a la llum actualment no juga cap paper en la impressió. El procés produeix imatges monocromàtiques de to continu de molt alta qualitat, amb superfícies on podem apreciar lleugerament l'efecte del relleu. En essència, un Woodburytype és una còpia exacte de l'original procés de l'empremta de carboni.[1][2]
El procés va ser introduït per Walter Bentley Woodbury i va estar en ús durant l'últim terç del segle xix, es va utilitzar principalment per a la il·lustració de llibres de qualitat que contenien retrats fotogràfics.[3] Finalment fou desplaçat per processos de fotogravat els quals produeixen impressions de baixa qualitat, però eren molt més econòmics.