Fototub

Un fototub és un tipus de transductor sensible a la llum, la qual es transforma en corrent elèctric. Estan formats per un tub que es troba al buit o farcit amb algun gas inert, (argó o similar). Actualment han estat substituïts en gran manera pels fotoresistors i els fotodíodes. Es feien servir en una gran varietat de situacions en les quals era necessari captar la llum.

Aquest dispositiu funciona segons l'efecte fotoelèctric: els fotons incideixen sobre un càtode, generant electrons que són atrets per l'ànode. El corrent que es generi en el tub depèn de la freqüència (o longitud d'ona) i de la intensitat de la llum incident. L'espectre de radiació a què respon el càtode ve determinat pel material d'aquest.^[1]

Al contrari que en els tubs fotomultiplicadors, no es produeix amplificació, de manera que el corrent elèctric generat és de l'ordre de microampers.^[2]

El càtode és un semiconductor que conté un o diversos d'aquests metalls alcalins: sodi, potassi, rubidi o cesi, combinats químicament amb bismut, antimoni o òxid de plata. La superfície del càtode conté un excés crític del metall alcalí que disminueix l'afinitat d'aquell cap als electrons, afavorint així l'emissió fotoelèctrica.