Generalife

Generalife
Nom en la llengua original	(es) Generalife
Dades
Tipus	Palau, jardí i jardí històric
Part de	Alhambra, Generalife i Albaicín de Granada
Característiques
Estil arquitectònic	Nasrid architecture (en)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Granada (Espanya)
37° 10′ 37″ N, 3° 35′ 07″ O / 37.1769°N,3.5853°O / 37.1769; -3.5853
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1984 (8a Sessió)
Bé d'interès cultural
Data	27 juliol 1943
Identificador	RI-52-0000021
Lloc web	alhambra-patronato.es

El Generalife (segurament de l'àrab: جنة العريف, Jannat al-ʿArīf, ‘Jardí de l'Arquitecte’) és una vil·la amb jardins, emprada pels reis musulmans de Granada com a lloc de descans, situada a la ciutat de Granada, Andalusia. Va ser concebuda com a vil·la rural, on jardins ornamentals, horts i arquitectura s'integraven, a la rodalia de l'Alhambra. L'origen del nom és controvertit. Alguns advoquen per Jànnat al-Arif, amb el significat d'‘Horta o Jardí de l'Arquitecte’, tot i que també podria significar ‘el més excels jardí’. Aquest hort reial era comú en les corts andalusines i és fruit de les reformes i afegits que li van aportar els diferents sultans. Pels seus elements decoratius més antics, el palau va ser construït a finals del segle xiii pel segon sultà de la dinastia nassarita, Muhàmmad II al-Faqih, entre els anys 1273 i 1302. Va ser declarat, juntament amb l'Alhambra, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.^[1]

El Generalife està situat fora de les muralles de l'Alhambra, a l'est, al vessant del turó del Sol. Va ser finca d'esbarjo dels sultans nassarites, però també era una explotació agrícola. En el període medieval tenia almenys quatre horts i la residència era un palau que el visir Ibn al-Yayyab va anomenar la Casa Reial de la Felicitat.

Està format per un conjunt d'edificacions, patis i jardins, que el converteixen en un dels majors atractius de la ciutat de Granada, i, juntament amb l'Alhambra, en un dels conjunts arquitectònics més destacables de l'arquitectura civil musulmana. Des de l'exterior es contemplen dos pavellons situats al nord i al sud, i comunicats per un pati recorregut pel curs de l'aigua. Els dos pavellons es troben molt reformats.