Gentil

Gentil, també molt més usualment Gentils en parlar d'un grup de persones (en llatí: Gentes, Gentiles o Graeci), (en hebreu: גויים, Goyim) i (en grec: ethne, ethnikoi o Hellenes) és una paraula llatina utilitzada a l'Antic i el Nou Testament indistintament per referir-se a la gent d'altres nacions diferents dels jueus. La base d'aquesta distinció és que, com a descendents d'Abraham, els jueus es consideren a si mateixos, ja abans de l'arribada de Crist, com el poble escollit per Déu. Atès que les nacions no jueves no professaven la religió jueva ni adoraven el mateix Déu i en termes generals tenien pràctiques considerades immorals, el terme Goyim (en hebreu: גויים) o Gentils és utilitzat àmpliament a la Bíblia amb un significat despectiu. A partir de la propagació del cristianisme, la paraula va passar a designar, en llenguatge teològic, aquells que no eren ni jueus ni cristians. Molt més tard la paraula s'ha continuat utilitzant, per exemple als Estats Units els mormons l'empren per referir-se a persones que no pertanyen a la seva congregació.^[1]