Back غلاديوس Arabic گلادیوس AZB Гладиус Bulgarian Gladius BR Gladius BS Gladius Czech Gladius Danish Gladius (Waffe) German Gladius English Gladius Spanish
 Replica d'una gladius pseudo-Pompeii. | |
| Tipus | espasa  |
|---|---|
| País d'origen | Antiga Roma. |
| Història de servei | |
| En servei | 4t segle aC - 3r segle dC. – segle III |
| Operadors | Legionaris romans, altres forces influenciades per Roma. |
| Guerres | República Romana i Imperi Romà |
| Especificacions | |
| Pes | 1.2 - 1.6 kg |
| Longitud | 64 - 81 cm |
| Amplada | 4 - 8 cm |
La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa. A principis de l'antiga Roma les espases romanes eren similars a les utilitzats pels grecs, la xiphos. A partir delsegle iii aC, els romans van adoptar espases similars a les utilitzades pels celtibers i d'altres tribus, durant la primera part de la conquesta d'Hispània. Aquest tipus d'espasa era coneguda com la Gladius hispaniensis, o "espasa hispana".
Es va arribar a pensar que eren similars a les de tipus més tardà com la Magúncia, però l'evidència actual suggereix que no era el cas.[1] Més aviat, aquestes fulles primerenques que seguien un patró lleugerament diferent, més llargues i estretes, van ser les que Polibi[2] considera bones per a blandir i estocar. Més tard les gladius existents van patir una sèrie de variacions (en mida, mànec, resistència) que actualment són conegudes com la Mainz, Fulham, i les de tipus Pompeia. En el període tardà romà, Vegeci[3] es refereix a les espases trucada (o semispathae semispathia) i spathae, tant de la que sembla considerar Xiphias un terme apropiat.
Un soldat romà completament equipat hauria estat armat amb un escut (scutum), unes quantes javelines (pílum), una espasa (gladius), probablement una daga (pugio) i potser un nombre de dards (plumbata). Convencionalment, les javelines serien llançades abans d'enfrontar-se a l'enemic per després utilitzar el gladius. El soldat, en general, empenyia amb el seu escut i donava estocades amb la seva espasa. Contràriament a la creença popular, els diversos models de la gladius també havien estat adaptats per talla sembla que també han estat adequats per tallar i per donar estocades.
En la iconografia tradicional, és l'atribut de Sant Miquel Arcàngel.
- ↑ Aquest punt de vista està expressat en el llibre online LEGIO XX a la web GLADIUS. L'article cita al Journal of Roman Military Equipment Studies.
- ↑ Polibi, Histories, 3.144.3-4: τῆς μὲν γὰρ οὐκ ἔλαττον τὸ κέντημα τῆς καταφορᾶς ἴσχυε πρὸς τὸ βλάπτειν, ἡ δὲ Γαλατικὴ μάχαιρα μίαν εἶχε χρείαν τὴν ἐκ καταφορᾶς, καὶ ταύτην ἐξ ἀποστάσεως. "L'espasa Romana estocant produeix un gran dany, però l'espasa gala només té un ús: tallar i des de la distància."
- ↑ Vegeci De Re Militari 2.15: gladios maiores, quos spathas uocant, et alios minores, quos semispathia nominant... "Espases llarges, anomenades spathae, i d'altres, més petites, anomenades semispathia"