Glicina |
Substància química | tipus d'entitat química |
---|
Massa molecular | 75,032 Da |
---|
Trobat en el tàxon | ésser humà, Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, milfulles, Vigna unguiculata, camperol, Allium ampeloprasum, cebera, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Asterias forbesi, Spermacoce pusilla, colza, col, Cassia obtusifolia, Casuarina, cocoter, Coffea arabica, Orange-footed sea cucumber, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis, Cyperus aromaticus, pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, estrella de mar vermella, jacint d'aigua, flammulina, Ginkgo biloba, Gloriosa superba, heura, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Jatropha gossypiifolia, Juncus effusus, Lantana camara, guixera, Luidia ciliaris, Marthasterias glacialis, Flor de nit, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, tabaquera, Oncidium, figuera de moro, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Pinus densiflora, Pisum sativum, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Ruellia tuberosa, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, Sida veronicaefolia, Stangeria eriopus, Espardenya de mar, Suaeda aegyptiaca, Suaeda nudiflora, Tacca cristata, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, Verpa bohemica, bolet de la palla, Chlamydomonas reinhardtii, Daphnia magna, Streptomyces hainanensis, Conillets, castanyer, banya del sègol, Euphrasia officinalis, Euphrasia stricta, Lunaria annua, Hypholoma fasciculare, Scolopendra subspinipes, Morró, vesc, bufera, Sida cordata, Cannabis sativa, api, gira-sol, Beta vulgaris, espinac, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, fava, magraner, Oryza sativa, cirerer, àrnica, betònica, xia, Canyametes, Tacca integrifolia, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Pandanus dubius, Pandanus odorifer, Aranja grossa, Citrus grandis, poncem, escheríchia coli, Panax, aràcies, Rhynchospora colorata i Caenorhabditis elegans
|
---|
Rol | Glycinergic (en) , neurotransmissor i metabòlit primari |
---|
|
Fórmula química | C₂H₅NO₂ |
---|
Nom sistemàtic de la IUPAC | Àcid aminoetanoic |
---|
|
SMILES canònic | |
---|
Identificador InChI | Model 3D |
---|
|
Densitat | 1,607 g/cm³ |
---|
PKa | 2,35 |
---|
Punt de fusió | 233 ℃ |
---|
Punt de descomposició | 290 ℃ |
---|
La glicina (representat per les lletres Gly o G) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.[1]
A l'ARN missatger, codifica com a GGU, GGC, GGA i GGG.
La seva fórmula química és NH₂CH₂COOH i la seva massa de 75,07.[1] La glicina és l'aminoàcid més petit, ja que té com a cadena lateral un àtom d'hidrogen, i per tant no presenta ni propietats hidròfobes ni hidròfiles. Va ser descoberta per Henri Braconnot el 1818 als productes d'hidròlisi de la gelatina. Exerceix com a detoxificador quan es conjuga amb àcids aromàtics, com per exemple l'àcid benzoic.
És un precursor dels nuclis porfirina i purina.
- ↑ 1,0 1,1 Berg, Tymoczo, Stryer. Bioquímica Ed. Reverté 2008