Gmelinita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Gmelinita de Flinders, Victòria, Austràlia | |
Epònim | Christian Gottlob Gmelin |
Classificació | |
Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Color | blanc, groc, vermellós o rosa |
Duresa (Mohs) | 4,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | translúcid |
Més informació | |
Referències | [1] |
La gmelinita és el terme que es va emprar fins a l'any 1997 per anomenar el que ara són tres espècies de minerals diferenciades: gmelinita-Ca, gmelinita-K i gmelinita-Na. Són uns silicats que pertanyen al grup de les zeolites. El nom li va posar David Brewster l'any 1825, en honor del químic i mineralogista alemany Christian Gottlob Gmelin (1792-1860). La gmelinita va ser originàriament descrita a Montecchio Maggiore, Província de Vicenza, Itàlia i a la pedrera Little Deerpark, Glenarm, Irlanda del Nord.
Alguns sinònims de gmelinita són analcima carnea, groddeckita, hidrolita, sarcolita, soda-cababazita o ledererita. La ledererita és considerada també una varietat cristal·logràfica d'aquesta, ja que mostra cristalls pseudohexagonals prismàtics. Rep aquest nom per Charles T. Jackson i Augustus A. Hayes en 1834 en honor de Alois Joseph Xaver Freiherr (Baron) von Lederer (1773-1842), col·leccionista de minerals i cònsol general de l'Imperi Austríac als Estats Units.[2]