Gremi

Un gremi o col·legi,^[1] antigament confraria^[2] és una agrupació de persones que fan el mateix ofici. S'ha de distingir entre els gremis històrics, típics de l'organització dels oficis manual a l'edat mitjana^[3] i gremis moderns. En el dret contemporani, és diuen gremis associacions que agrupen empresaris o industrials d'un mateix ram que té capacitat per a establir concerts amb l'administració.^[4]

A l'edat mitjana, els membres d'un gremi solien viure al mateix carrer, i en moltes ciutats hi ha carrers que conserven el nom del gremi que hi treballava (Argenteria, Escudellers, etc.). Cada gremi solia tenir un sant patró. La seva funció era taxar el preus de productes. Hi havia lleis específiques creades pels gremis i el seu compliment el supervisava el veedor anomenat per l'administració municipal. Dins els gremis hi havia experts i artesans que ensenyaven a un deixeble o aprenent de l'ofici, és a dir, mestres. Quan aquest aprenent havia complert l'aprenentatge havia de presentar-se davant d'un jurat del gremi i fer una obra mestra (per exemple: si era un boter havia de fer una bota perfecta) i llavors, amb l'aprovació del gremi, podia obrir el seu propi taller acollint a un deixeble. Però si no aconseguia fer l'obra mestra, podia continuar treballant pel seu mestre.^[5]

Els gremis van anar creixent en importància fins a arribar a controlar gran part de l'economia de les ciutats (les poblacions que no en depenien s'anomenaven significativament "lliures"). Era molt costós entrar i gaudir dels privilegis associats. Van començar a decaure cap al segle xviii, tot i que encara es mantenen, especialment en algunes professions (gremi d'actors, gremi de transportistes, gremi de flequers, gremi d'àrids…)