Guimbarda

Infotaula d'instrument musicalGuimbarda
Tipuslamel·lòfons de marc i instrument de corda Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs121.2 Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata
Guimbarda d'Eivissa, donació de Josep Ricart i Matas, 1946, MDMB 212, Museu de la Música de Barcelona
Maultrom

La guimbarda,[1] també anomenada samsònia[2] o, de manera impròpia, arpa de boca,[3][4] és un instrument idiòfon i, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, idiòfon pinçat. En la seva forma més comuna, consta d'un marc metàl·lic, amb forma oval o de lira, amb una llengüeta d'acer en el mig, tot i que en altres llocs com al sud-est asiàtic aquest arc sol ser de canya de bambú. Per a fer sonar una guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d'harmònics.

Els seus orígens són llunyans. A Europa ja es troba a l'època romana. El fet que formi part de l'activitat musical en moltes cultures d'arreu del planeta (Europa, Àsia, Oceania i Amèrica del sud ...) es pot considerar, amb tota probabilitat, una prova de la seva antiguitat. En alguns pobles el seu so s'associa al poder de la màgia i és usat en els ritus dels xamans.

Als Països Catalans tenim la samsònia que és una guimbarda feta de canya o de bambú.

  1. Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011. ISBN 84-412-0232-X. 
  2. Aguiló i Fuster, M.; Fúster, M.A.; Fabra, P.; de Montoliú, M. Aguiló: Volum 7. Lletres R a S. Institut d'Estudis Catalans, p. 204 [Consulta: 9 juny 2023]. 
  3. Ràdio, Catalunya. «El manxaire 48: La guimbarda». [Consulta: 11 maig 2019].
  4. «History of the Jew's Harp». [Consulta: 11 maig 2019].

Guimbarda

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne