Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Gurjara-Pratihara
| Gurjara-Pratihara | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
 Extensió de l'Imperi Pratihara en verd
| |||||||||||||||||
| Capital | Kannauj | ||||||||||||||||
| Llengües | Sànscrit, Prakrit | ||||||||||||||||
| Religió | Hinduisme | ||||||||||||||||
| Govern | Monarquia | ||||||||||||||||
| Era històrica | India Clàssica tardana | ||||||||||||||||
| • | Establert | meitat segle VII | |||||||||||||||
| • | Conquesta de Kannauj per Mahmud de Ghazni | 1008 | |||||||||||||||
| • | Final | 1036 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Avui part de | India
| ||||||||||||||||
La dinastia Gurjara-Pratihara, també coneguda com l'Imperi Pratihara, fou un poder imperial indi que va governar una part de l'Índia del nord de meitat del segle VII al segle xi. Van governar primer a Ujjain i més tard a Kannauj.[1]
_from_Nilgund_of_Rashtrakuta_King_Amoghavarsha_I.jpg)
Els Gurjara-Pratihares foren importants en contenint els exèrcits àrabs que avançaven a l'est del riu Indo.[2] Nagabhata I va derrotar l'exèrcit àrab sota Djunaid i Tamin durant les campanyes del Califa a l'Índia. Sota Nagabhata II, els Gurjara-Pratihares esdevingueren la dinastia més potent a l'Í India del nord. Nagabhata II va ser succeït pel seu fill Ramabhadra, que va governar breument, i va ser succeït pel seu fill Mihira Bhoja. Sota Bhoja i el seu successor Mahendrapala I, l'imperi Pratihara va assolir el seu cim de prosperitat i poder. L'extensió del seu territori va competir en el de l'Imperi Gupta, i en temps de Mahendrapala l'imperi va assolir de la frontera del Sind a l'oest fins a Bengala a l'est, i del Himalaya al nord fins a més enllà del Narmada al sud[3][4] L'expansió un cop més va provocar la lluita de poder pel control del subcontinent indi en la que fou coneguda com la Lluita Tripartita entre l'imperi Raixtrakuta, l'imperi Pala i els Gurjara-Pratihares. Durant aquest període, els emperadors Pratihares van agafar el títol de Maharajadhiraja de Āryāvarta (Gran Rei de Reis d'Índia del Nord).
L'imperi Gurjara-Pratihara és conegut per les seves escultures, plafons grabats i temples d'estil de pavelló obert. El desenvolupament més gran de Gurjara-Pratihara va tenir lloc a Khajuraho (un lloc patrimoni de la Humanitat de la UNESCO).[5]
El poder dels Pratihares va ser debilitat per lluites dinàstiques. A més fou també afectat per una gran expedició al Dècan del governant raixtrakuta Indra III, que aproximadament el 916 va saquejar Kannauj. Sota una successió de governants obscurs, els Pratihares mai van recuperar la seva influència anterior. Els seus feudataris esdevingueren més i més potents i un per un van trencar la seva lleialtat fins que al final del segle X els Pratihares controlaven poc més del Doab Gangètic (les terres entre el Yamuna i el Ganges). El seu darrer rei important, Rajyapala, va ser expulsat de Kannauj per Mahmud de Ghazni el 1018.[4]
- ↑ Avari, Burjor. India: The Ancient Past. A History of the Indian-Subcontinent from 7000 BC to AD 1200. Nova York: Routledge, 2007. ISBN 978-0-203-08850-0. «Madhyadesha became the ambition of two particular clans among a tribal people in Rajasthan, known as Gurjara and Pratihara. They were both part of a larger federation of tribes, some of which later came to be known as the Rajputs»
- ↑ Wink, André. Al-Hind: Early Medieval India and the Expansion of Islam, 7th–11th Centuries. Leiden: BRILL, 2002. ISBN 978-0-391-04173-8.
- ↑ Avari, Burjor. India: The Ancient Past. A History of the Indian-Subcontinent from 7000 BC to AD 1200. Nova York: Routledge, 2007. ISBN 978-0-203-08850-0.
- ↑ 4,0 4,1 Studies in the Geography of Ancient and Medieval India.
- ↑ Partha Mitter, Indian art, Oxford University Press, 2001 pp.66
Previous Page Next Page
