Hagiografia

L'hagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no. Pot ocupar-se també de personalitats considerades exemplars encara que no hagin estat oficialment canonitzades. També estudia el culte als sants i la seva influència en les arts, els santuaris i relíquies associades i la relació conceptual entre les ànimes dels sants i la doctrina catòlica.^[1]

La literatura hagiogràfica està composta per narracions de caràcter religiós escrites en vers o en prosa, sol incloure descripcions de les vides dels sants, en un gènere literari conreat sobretot a l'edat mitjana, on es narraven les gestes i miracles dels sants per donar exemple moral als creients, en una línia similar als herois clàssics. La seva finalitat era la captació de feligresos i anava principalment dirigida a la burgesia i la població analfabeta i sovint servien com a referència per a defensar l'autenticitat de les escriptures. Les composicions hagiogràfiques es diferencien segons l'objectiu final de l'autor, l'ús que vulgui fer-ne de la narració o destinatari a qui vagi dirigit. Formen part d'aquests gènere les llistes de màrtirs, litúrgies, elogis, grans obres científiques i traduccions d'antics filòsofs morals.

Altres confessions poden tenir narracions similars però no formen part de la disciplina perquè l'única religió que oficialment té sants és el catolicisme.