Back هاهوي (أندونغ) Arabic Hahö Czech Hahoe German Hahoe Folk Village English Hahoe Spanish روستای فولک هاهوی FA Hahoe Finnish Hahoe French ההואה HE Hahoe Croatian
| ||||
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Historic Villages of Korea: Hahoe and Yangdong (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Andong (Corea del Sud) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 499,5 ha | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural | |||
| Data | 2010 (34a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) | |||
| Identificador | 1324-001 | |||
| National Folklore Cultural Heritage (en) | ||||
| Data | 14 gener 1984 | |||
| Identificador | 122 | |||
| Lloc web | hahoe.or.kr | |||
Hahoe és un llogaret tradicional coreà de la dinastia Joseŏn. És una part valuosa de la cultura coreana, ja que conserva la arquitectura del període Joseŏn, tradicions populars i llibres valuosos.
El llogaret es troba a Andong, província de Gyeongsang del Nord, Corea del Sud. Es troba a la vora del riu Hwachon, afluent del Nakdong. Està organitzada segons els principis geomàntics de pungsu i per això té forma de flor de lotus.
La Unesco la va declarar, juntament amb Yangdong, Patrimoni de la Humanitat l'any 2010.[1]
Fundats en els segles xiv i xv, Hahoe i Yangdong es consideren dos dels pobles clànics històrics més representatius de la República de Corea. La seva disposició i el seu emplaçament, en muntanyes boscoses i davant d'un riu i als camps agrícoles oberts, reflecteixen la cultura confuciana aristocràtica pròpia dels inicis de la dinastia Joseon (1392-1910). L'emplaçament dels pobles estava pensat per extreure dels paisatges limítrofs un aliment alhora físic i espiritual. Comprenien residències per a les famílies dirigents, sòlides habitatges de carcassa de fusta per als altres membres del clan així com pavellons, sales d'estudi, acadèmies confucianes i grups de cases d'una sola planta amb parets de tova i teulades de palla reservades a la plebs. Els poetes dels segles XVII i XVIII celebraven la bellesa d'aquests paisatges muntanyosos i arbrats, de pobles envoltats d'aigua i paisatges puntejats de cases de camp i llocs de retir.[2]
- ↑ «World Heritage Committee inscribes seven cultural sites on World Heritage List». Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. [Consulta: 27 agost 2010].
- ↑ Pàgina de la Unesco sobre Hahoe