Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 800 |
Autòcton de | Regió de Singida, Regió de Manyara i Regió de Simiyu |
Estat | Tanzània |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües khoisànides | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
Codis | |
ISO 639-3 | hts |
Glottolog | hadz1240 |
Ethnologue | hts |
UNESCO | 114 |
IETF | hts |
Endangered languages | 605 |
El hatza, hadza, hatzapi, hatzabi, kindiga, o kangeju és una llengua aïllada parlada per gairebé un miler de nòmades caçadors-recol·lectors al sud-est del llac Victòria, en les regions de Singida, Aruixa i Xinyanga, al llarg de la vora meridional del llac Eyasi, a Tanzània.
El potencial perill d'extinció del hatza no es deriva de causes internes, ja que –malgrat el reduït nombre de parlants– els nivells d'ús de la llengua són elevats (ús qualificat de ‘vigorós' segons l'Ethnologue 2005) i la cadena de transmissió intergeneracional roman ininterrompuda (la majoria dels nens i nenes l'aprenen). El veritable perill per a la supervivència del hatza el representa, paradoxalment, el fet que, un cop erradicada la mosca tsetsè del país dels hatza, aquests estan perdent –progressivament i irremeiable–, aigua, boscs, aliments i terra en benefici dels ramaders, carboners, caçadors i explotadors nouvinguts alhora que pateixen l'arribada de malalties fins ara desconegudes per als nadius.