Henryita | |
---|---|
Fórmula química | Cu₄Ag₃Te₄ |
Epònim | Norman Fordyce McKerron Henry (en) |
Nom IUPAC | tetratel·lurur de triargent i tetracoure |
Localitat tipus | Bisbee |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BA.65 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25e |
Dana | 2.16.11.1 |
Heys | 3.2.15 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Hàbit cristal·lí | grans anèdrics o cristalls microscòpics |
Estructura cristal·lina | a = 12,1987(5) Å; |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
Color | gris, cel pàl·lid |
Duresa (Mohs) | 3,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 7,86 g/cm³ |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1982-094 |
Símbol | Hry |
Referències | [1][2][3] |
La henryita és un mineral de la classe dels sulfurs.[4] El seu nom fa honor a Norman Fordyce McKerron Henry (1909-1983), mineralogista i microscopista de la Universitat de Cambridge, Regne Unit. Fou descoberta el 1983 a Bisbee, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units. Fou descrita per A.J. Criddle, C.J, Stanley, J.E. Chisholm i E.E. Fejer.[5]