Hibris

L'hibris (grec antic: ὕϐρις, hibris) és un orgull extrem que porta a desafiar els límits tot sobreestimant les pròpies capacitats o drets. Aquest excés és usualment castigat a les històries on apareix per la societat o una força posterior. Originàriament tenia un sentit de crim d'abús i humiliació de la víctima, especialment sexual o amb sadisme, però va acabar adquirint aquesta connotació d'extralimitació superba.

La diferència fonamental entre l'hibris clàssica i la moderna és que les civilitzacions grecoromanes consideraven que la falta venia de no acceptar el propi destí (per això intervé Nèmesi com a venjadora) mentre que la relectura posterior l'assimila a un pecat. Les metamorfosis o híbrids (paraula que deriva de la falta) dels orgullosos són un càstig freqüent a la mitologia.^[1]