Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 32,037448128 Da |
Descobridor o inventor | Julius Wilhelm Theodor Curtius i Emil Hermann Fischer |
Rol | antineoplàstic, cancerigen i carcinogen ocupacional |
Estructura química | |
Fórmula química | N₂H₄ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,01 g/cm³ (a 20 ℃, líquid) |
PKa | 8,1 |
Moment dipolar elèctric | 1,75 D |
Punt de fusió | 2,2 ℃ 2 ℃ |
Punt d'ebullició | 113,3 ℃ (a 760 Torr) 113 ℃ (a 760 Torr) |
Moment dipolar elèctric | 1,75 D |
Pressió de vapor | 10 mmHg (a 20 ℃) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 2,9 % (V/V) |
Límit superior d'explosivitat | 98 % (V/V) |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1,3 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició sostre | 0,04 mg/m³ (cap valor) |
Punt d'inflamabilitat | 37 ℃ 99 °F |
IDLH | 65,5 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
líquid inflamable de classe IC |
La hidrazina o diazà, també anomenada diazina, és un compost químic molecular amb dos àtoms de nitrogen enllaçats i cadascun d'ells també enllaçats a dos àtoms d'hidrogen. La seva fórmula molecular és . A temperatura ambient és un líquid incolor amb olor amoniacal. La hidrazina és altament tòxica i perillosament inestable, llevat que es faci servir dissolta. Anualment se'n produeixen unes 260 000 tones. Es fa servir principalment com a agent escumant en la preparació de polímers escumosos. Altres usos rellevants són com a precursor per a catalitzadors de polimerització i de medicaments. A més a més, la hidrazina també s'usa en diversos coets de satèl·lits i naus espacials, i per a preparar els precursors del gas emprat en els airbags. La hidrazina s'usa en els cicles de vapor de centrals elèctriques nuclears i convencionals per a controlar les concentracions d'oxigen i reduir així la corrosió.