Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Hiperandrogenisme
| Tipus | malaltia gonadal, malaltia de la diferenciació sexual i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | obstetrícia i ginecologia i endocrinologia |
| Clínica | |
| Símptomes | hirsutisme, acne i amenorrea |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5A80.0 |
| CIM-10 | E28.1 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 001165 |
| MeSH | D017588 |
| UMLS CUI | C0206081 |
| DOID | DOID:11613 |
L'hiperandrogenisme és una trastorn mèdic caracteritzat per alts nivells d'andrògens en les dones.[1] Els símptomes poden incloure acne, seborrea (pell inflamada), alopècia (pèrdua de cabell al cuir cabellut), hipertricosi (augment del cabell corporal o facial) i menstruació poc freqüent o absent.[2][3] Les complicacions poden incloure hipercolesterolèmia (colesterol alt en sang).[1]
La causa en aproximadament el 70% dels casos és la síndrome de l'ovari poliquístic (PCOS).[2] Altres causes són la hiperplàsia suprarenal, la malaltia de Cushing, alguns tipus de càncers i alguns medicaments.[2][4][1] El diagnòstic implica sovint proves de sang per a testosterona, 17-hidroxiprogesterona i prolactina, així com una ecografia pelviana.[2][1]
El tractament depèn de la causa subjacent.[1] Els símptomes d’hiperandrogenisme poden millorar-se amb píndoles anticonceptives o antiandrògens com acetat de ciproterona o espironolactona.[2][1] Altres mesures poden incloure tècniques de depilació.[4] Es produeix en aproximadament un 5% de les dones en edat reproductiva.[3]
Les primeres descripcions conegudes de l’afecció són d'Hipòcrates al segle V aC.[5] El 2011, l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme va decidir que les dones han de tenir nivells de testosterona per sota de l’home per poder competir.[6] Hi ha preocupacions perquè aquestes normes siguin totes dues poc científiques i injustes.[6]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Carlson, Karen J.; Eisenstat, Stephanie A. The New Harvard Guide to Women's Health (en anglès). Harvard University Press, 2004, p. 286. ISBN 9780674012820.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Peigné, M; Villers-Capelle, A; Robin, G; Dewailly, D «[Hyperandrogenism in women].». Presse Médicale, 42, 11, 11-2013, pàg. 1487–99. DOI: 10.1016/j.lpm.2013.07.016. PMID: 24184282.
- ↑ 3,0 3,1 Curtis, Michele; Antoniewicz, Leah; Linares, Silvia T. Glass' Office Gynecology (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2014, p. 39. ISBN 9781608318209.
- ↑ 4,0 4,1 Catteau-Jonard, S; Cortet-Rudelli, C; Richard-Proust, C; Dewailly, D «Hyperandrogenism in adolescent girls.». Endocrine Development, 22, 2012, pàg. 181–93. DOI: 10.1159/000326688. PMID: 22846529.
- ↑ Yildiz, Bulent O. «Diagnosis of hyperandrogenism: clinical criteria». Best Practice & Research Clinical Endocrinology & Metabolism, 20, 2, 6-2006, pàg. 167–176. DOI: 10.1016/j.beem.2006.02.004. ISSN: 1521-690X. PMID: 16772149.
- ↑ 6,0 6,1 Burki, TK «Hyperandrogenism rule no longer in play at Rio Olympics.». The Lancet. Diabetes & Endocrinology, 4, 10, 10-2016, pàg. 820. DOI: 10.1016/S2213-8587(16)30213-3. PMID: 27503334.
Previous Page Next Page
