Una hipernova és un tipus teòric de supernova que es produiria en una estrella excepcionalment gran que es col·lapsaria al final de la seva vida. Fins al 1990, es referia específicament a una explosió amb una energia al voltant de 100 supernoves (1046 joules); aquestes explosions, es pensa que són l'origen de l'esclat de raigs gamma de llarga duració.[1] El terme hipernova fou encunyat per Stanford E. Woosley.[2]
Després del 1990, el terme s'usà per a descriure les supernoves de les estrelles més massives, les hipergegants, amb masses de 100 a 200 vegades la massa del Sol. La desintegració del 56Ni, un isòtop del níquel de vida curta, es pensa que proveiria de la major part de la llum de la hipernova.[3]
La radiació sortint d'una hipernova propera podria causar danys seriosos a la Terra, tot i que no s'han trobat hipergegants prou properes a la Terra.[4] Un grup dirigit per l'astrofísic Brian Thomas, de la Washburn University de Kansas, ha teoritzat la possibilitat que una hipernova hagués causat l'extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià a la Terra fa 440 milions d'anys, tot i que no n'hi ha cap prova irrefutable.[5]
La paraula col·lapsar, de l'anglès collapsed star, es va usar en un principi per a referir-se al producte final del col·lapse gravitacional d'una estrella, un forat negre estel·lar. La paraula s'usa ara a vegades per a referir-se a un model específic de col·lapse d'una estrella de rotació ràpida.