Ilitia (en grec antic: Εἰλείθυια, Eileithyia, llatí: Īlīthȳia)[1]) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
- ↑ La forma llatina apareix esmentada, per exemple, al vers 14 del Carmen saeculare d'Horaci. La mètrica (estrofa sàfica) ens permet de copsar-ne la quantitat vocàlica -i doncs l'accentuació- i el nombre de síl·labes (tetrasíl·lab):
«Rītĕ mātūrōs | ăpĕrīrĕ pārtŭs
lēnĭs Īlīthȳ|iă, tŭērĕ mātrēs,
sīuĕ tū Lūcī|nă prŏbās uŏcārī
sēu Gĕnĭtālĭs» [...]
Oh tu que endolceixes, com tu ho saps fer, el naixement dels fruits madurs, Ilitia, protegeix les mares, sia que et plagui d'ésser invocada amb el nom de Lucina, o bé amb el de Generadora; deessa, fes créixer la nostra estirp, fes que siguin eficaços els decrets dels pares sobre el casament de les dones i sobre la llei conjugal, que farà néixer una nova generació, per tal que un cicle invariable de deu vegades onze anys torni a dur els cants i els jocs durant tres dies esplendents i altres tantes nits delitoses amb un gran aplec de gent.
Horaci: Odes i epodes. Volum II (Odes, llibres III-IV, cant secular, epodes). Text revisat i traducció de Josep Vergés. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1981. Pàgines 106-107. ISBN 84-7225-205-1 i 84-7225-001-6.
Igualment Ovidi, Amors, Llibre II: XIII, vers 21, i Ovidi, Metamorfosis Arxivat 2020-10-30 a Wayback Machine., llibre IX, vers 283.