Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al segle xv,[1] des de la data d'invenció de la impremta (aprox. 1440) fins al 31 de desembre de 1500.[2] La paraula incunable procedeix del llatí incunabula ('que pertany al bressol'), però el seu ús referit a la impremta data d'un fullet publicat a Colònia el 1639 en ocasió del segon centenari de la seva invenció, pel degà de la catedral de Münster, Bernard von Mallinckorodt, titulat De ortu et progressu artista typographicae ("Del naixement i l'evolució de l'art de la tipografia"), en què els llibres del segle xv es qualifiquen com prima typographicae incunabula ("la primera infància de la impressió").[3]
Els incunables solen dur signatures alfabètiques en cada quaternio (quadern), amb exponents numerals romans o aràbics, per facilitar la tipografia i la confecció. Un registre, col·locat al principi o més freqüentment al final del llibre contenint en columna les primeres paraules de cada full de la primera meitat del quaternio, en el qual constava amb freqüència el resum de les signatures. Portaven també reclams, consistents en una o dues paraules al final del foli girat, que són les primeres del següent. I poden portar també un colofó o subscripció al final del volum, que té importància perquè proporciona a vegades autor i títol, data i lloc d'impressió, impressor, tipògraf o editor i les seves corresponents marques en llibres mancats de portada, cosa que passa amb freqüència.