Un infrahabitatge, barri de barraques, assentament irregular o assentament informal és un lloc on s'estableix una persona o una comunitat que roman al marge del reglament establert per les autoritats encarregades de l'ordenament urbà.
Sociòlegs com Neil Smith, un dels teòrics de la gentrificació urbana, han apuntat algunes claus per entendre com milers de persones migrants, aturades, precàries i sense sostre que habiten a «la nova frontera urbana» ocupen tals barris degradats. Per Smith, aquest procés forma part de la lògica capitalista de generar «zones de desenvolupament desigual». Així, mentre unes zones s'elititzen i s'hi fan inversions d'alt valor immobiliari, artístic i cultural, d'altres es converteixen paral·lelament en zones de desinversió, creixement de la droga i la marginalitat avançada. Una mà d'obra sobrant, exclosa i discriminada que també omplirà les institucions penitenciàries.[1]