Intermezzo

Intermezzo o entremès designa dos tipus de composició musical relacionades amb el teatre. Les dues, tant l'intermezzo operístic com el simfònic, estaven destinades a interpretar-se entre els actes d'una obra llarga, a la manera d'un descans. Hi ha dos tipus: òperes breus de caràcter còmic i intermezzi simfònics.^[1] La paraula prové de l'italià i significa literalment, entremès, el plural italià és intermezzi però s'utilitza també el plural regular català intermezzos.^[2] És una forma particular d'interludi.^[3]

Com a òpera còmica breu, sovint d'argument realista i ambient popular es representava entre els actes d'una òpera seria. El seu nom respon al fet que s'interpretaven als entreactes d'una òpera seriosa llarga, de manera que contribuïa a fer més amena la llarga espera entre els actes i a destensar l'ambient que l'acció tràgica o dramàtica havia provocat. Al segle xviii va adquirir importància amb La serva padrona de Pergolesi (1733), que es considera l'origen de l'òpera bufa de l'escola napolitana.

Les intermezzi orquestrals igualment s'interpreten entre dos actes d'una obra, usualment com a preludi de l'acte que segueix. Normalment s'interpreten a teló baixat, facilitant així el canvi de decorats sense haver d'interrompre la representació.