Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Isaccea
| |||||
| Tipus | poble de Romania  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Romania | ||||
| Județ | Província de Tulcea | ||||
| Capital | Isaccea (en)  | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.408 (2021) (45,58 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 96,7 km² | ||||
| Altitud | 18 m | ||||
| Organització política | |||||
| • Mayor of Isaccea (en) | Ștefan Neculai (en) (2024–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 825200 | ||||
| Fus horari | |||||
Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi. És una ciutat agrícola i ramadera amb granges i piscifactories. És port del Danubi. Destaquen les ruïnes romanes de la fortalesa de Noviodúnum, la mesquita del segle xvii (turca) amb minaret de 25 metres, l'església ortodoxa de Sant Jordi del segle xviii, la tomba d'Isaac Baba, un musulmà suposat fundador de la ciutat pels musulmans i el monestir de Cocoş a 6 km al sud. Té una població de 5.374 habitants. L'àrea de la ciutat és de 103,97 km² i l'àrea urbana residencial de 3,69 km². Està dividida en tres establiments: Isaccea (4.789 habitants), Revărsarea (563 habitants, fundada el 1877 per veterans de la guerra) i Tichileşti (22 habitants, un monestir). Correspondria a la dàcia Genucla, nom derivat del protoindoeuropeu genu, ganivet. Sota els indoeuropeus i l'Imperi Romà es deia Noviodunum o Νοβιόδοῦνος, Noviodounos, un antic nom celta que vol dir Nou Fort.[1]
A De Administrando Imperio (vers 950) en temps de Constantí Porfirogènit es parla d'una ciutat deserta de nom Saka katai (katai seria la transcripció de la paraula ciutat en petxeneg) i Saka derivaria del romanès sacă/seacă, que vol dire "estèril", encara que no es pot assegurar que es tracti de Isaccea.[2] Al segle xi apareix un senyor local de Vicina de nom Σακτζας (Saktzas, probablement Saccea / Sakça), esmentat per Anna Comnena a l'Alexíada.[3] Nicolae Iorga assegura que el senyor era romanès,[4] però també podria haver sigut turc (petxeneg). Vicina era el nom que els genovesos havien donat a un assentament comercial de situació desconeguda que podria ser proper a Isaccea. Al segle xiv, l'àrab Abu al-Fida l'esmenta com "Saecdji". La "i" inicial fou inclosa en època otomana. A l'edat mitjana apareix també com a Obluciţa (en búlgar Облучица, Oblutxitsa, derivat de "oblutxak", que vol dir roca arrodonida per l'aigua.
- ↑ Dáithí Ó hÓgáin, The Celts: A History, Boydell Press, 2002, ISBN 0851159230, p. 153
- ↑ Stelian Brezeanu Toponymy and ethnic Realities at the Lower Danube in the 10th Century, in "Annuario. Istituto Romeno di Cultura e Ricerca Umanistica, Venezia", 2002, (OCLC 85762872), p. 41–50
- ↑ Alexiad, llibre VI
- ↑ Nicolae Iorga, Les premières cristallisations d'état des Roumains, Acadèmie Roumaine, Bulletin de la Section Historique (OCLC 73198609), V-VIII (1920), p. 33-46
Previous Page Next Page
