a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Kriegspiel (paraula alemanya que significa 'joc de guerra') és una variació dels escacs inventada per Henry Michael Temple el 1899[1] i basada en el Kriegsspiel original desenvolupat per Georg von Rassewitz el 1812.
En aquest joc cada jugador pot veure les seves pròpies peces, però no les del seu adversari. Per aquesta raó, és necessari que una tercera persona (o ordinador) faci d'àrbitre, amb plena informació sobre el progrés del joc. Quan sigui el torn d'un jugador intentarà un moviment, del qual l'àrbitre declararà si és 'legal' o 'il·legal'. Si el moviment és il·legal, el jugador prova una altra vegada; si és legal, aquell moviment es manté. A ambdós jugadors se'ls dona informació sobre escacs i captures. També poden preguntar a l'àrbitre si hi ha captures legals amb un peó. Com que la posició de les peces de l'adversari és desconeguda, Kriegspiel no és un joc amb informació perfecta. Els escacs Kriegspiel es deriven d'un joc de guerra que s'utilitzava al segle xix a Alemanya per entrenar oficials militars.