A la mitologia nòrdica Kvasir va ser un ésser nascut de la saliva dels Æsir i els Vanir, dos grups de déus. Extremadament intel·ligent, Kvasir viatja pel món sencer, ensenyant i difonent el coneixement. Això va continuar fins que els nans Fjalar i Galar mataren Kvasir i el buidaren de la seva sang. Els dos van barrejar la seva sang amb mel, el que resultà en la Hidromel de la poesia, una hidromel que impregna el bevedor amb grans habilitats de skald, saviesa i la propagació del que finalment va resultar en la introducció de la poesia a la humanitat.
Kvasir és anomenat a la Edda prosaica i a la Heimskringla, ambdues escrites per Snorri Sturluson al segle xiii, i en la poesia dels skalds. D'acord amb la Edda prosaica, Kvasir va ser instrumental en la captura i encadenament de Loki i una evemeritzada història del déu apareix en la Heimskringla, on se certifica com el més savi entre els Vanir.
Els estudiosos han connectat Kvasir als mètodes de les pràctiques de producció de begudes i a l'establiment de la pau entre els pobles de l'antiguitat, i han apuntat a una possible base Protoindoeuropea del mite a través dels contes en sànscrit relacionats amb la beguda sagrada Soma i el seu robatori pel déu Indra.