Malaltia objecte | mixedema, thyrotoxicosis (en) , goll, tiroïditis autoimmunitària, thyroid carcinoma (en) , rare thyroid disease (en) , hipotiroïdisme i goll |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria A per a l'embaràs als EUA |
Via | via oral i administració intravenosa |
Grup farmacològic | tiroxina |
Codi ATC | H03AA01 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C15H11I4NO4 |
Massa molecular | 776,686699832 Da |
Punt de fusió | 232 ℃ |
Solubilitat en aigua | 105 g/l |
Vida mitjana | 1 setmana |
Identificadors | |
Número CAS | 51-48-9 |
PubChem (SID) | 5819 i 25201348 |
IUPHAR/BPS | 2635 |
DrugBank | DB00451 |
ChemSpider | 5614 |
UNII | Q51BO43MG4 |
KEGG | D08125 |
ChEBI | 18332 i 58448 |
ChEMBL | CHEMBL1624 |
PDB ligand ID | T44 |
AEPQ | 100.000.093 |
La levotiroxina, també coneguda com a l-tiroxina, és una forma sintètica de l'hormona tiroidal tiroxina (T₄).[1][2] S'empra per tractar la deficiència d'hormona tiroidal, incloent la forma més greu anomenada coma mixedematós.[1] També pot ser emprada per tractar i prevenir certs tipus de tumors tiroidals.[1] No està indicat per la pèrdua de pes.[1] Es pot prendre per via oral o intravenosa.[1] El seu efecte màxim es produeix a les 6 setmanes de la dosi.[1] Els efectes adversos per sobredosificació inclouen la pèrdua de pes, sufocacions, sudoració, ansietat, problemes d'insomni, tremolines i taquicàrdia.[1] No és recomanable el seu ús en pacients que han patit recentment un infart de miocardi.[1] El seu ús durant l'embaràs es considera segur.[1] Es recomana que la seva dosificació vagi acompanyada per mesures regulars de les concentracions plasmàtiques de la tirotropina (TSH) i T₄.[1] Bona part de l'efecte de la levotiroxina es produeix per la seva conversió a triiodotironina (T₃).[1]