(oc) Lengadòc | |||||
Tipus | regió natural de França província històrica de França Regió d'Occitània | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
Entitat territorial administrativa | França | ||||
Localització | Occitània | ||||
| |||||
Format per | |||||
Història | |||||
Creació | 1271 | ||||
Data de dissolució o abolició | 1790 (Julià) | ||||
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
El seu territori tradicional està dividit entre quatre regions estatals: el Llenguadoc-Rosselló (55,6%), Migdia-Pirineus (24,8%), Roine-Alps (13%) i Alvèrnia (6,6%). Limita al N amb el Lionès, a l'E amb el Delfinat, el Comtat Venaissí i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l'W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s'estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l'E, i des de la mar Mediterrània fins al massís Central.
Ocupa una superfície d'uns 42.700 km² i té uns 3.650.000 habitants (cens de 1999), dels quals 52% viuen a la regió del Llenguadoc-Rosselló, 35% a Migdia-Pirineus, 8% a Roine-Alps, i 5% a Alvèrnia.
Segons la proposta de divisió administrativa d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, l'Alt Llenguadoc seria una de les vuit regions occitanes, que contindria 7 subregions i fins a 44 parçans (comarques occitanes):[1][2]
Segons aquesta proposta, el Llenguadoc ocupa majoritariament els departaments francesos d'Ardecha, Aude, Erau,Gard, Losera, Tarn, i parcialment els de l'Alta Garona (Tolosa), Alt Loira, Arieja i Pirineus Orientals (comarca de la Fenolleda).