Un maar és un cràter volcànic ample i baix causat per una erupció freatomagmàtica o una explosió volcànica causat per aigua subterrània en contacte amb lava calenta o magma. El maar típicament s'omple d'aigua per formar un llac de cràter de poca fondària, ja sigui per acumulació de precipitacions o de filtració d'aigües subterrànies.
El seu nom prové de l'alemany dialectal i al seu torn deriva del llati «mare» (mar). La mida d'un maar varia entre 60 i 2.000 m de llargada i entre 10 a 200 m de fondària. La majoria dels maars tenen vores baixes fetes d'una mescla de fragments solts de roques volcàniques i roques provinents de les parets de les diastremes.
El maar més extens conegut es troba a la Península Seward del nord-oest d'Alaska que fa de 4 a 8 km de diàmetre i una fondària de 300 metres. Aquesta gran mida és per la gran explosió del magma en contacte amb el permagel.[1]
Equivocadament s'ha pres com un maar el Meteor Crater d'Arizona, ja que en realitat és producte d'un meteorit.[2]