Memfis

Memfis

Ruïnes de Memfis (Lepsius)
Tipus	ciutat antiga Ancient Egyptian archaeological site (en)
Sobrenom	Men-nefer (Bellesa estable) Hout-ka-Ptah (Palau del ka de Ptah)[a] Mn-nfr ḥw.t-k3-Ptḥ
Part de	Memphis and its Necropolis – the Pyramid Fields from Giza to Dahshur (en)
Localització
País	Egipte
Regió	Baix Egipte
Localització	Entre Mit-Rahina i Helwan Governació del Caire
29° 51′ 15″ N, 31° 15′ 34″ E / 29.85412°N,31.25934°E / 29.85412; 31.25934
Format per	Necròpolis de Menfis
Característiques
Altitud	20 m
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 155,16 ha
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	86-001
Història
Període	Capital des del Període tinita (Dinastia I) fins al Primer període intermedi (Dinastia VIII). Després ciutat destacada, sobretot durant la dinastia XIX fins a la fundació d'Alexandria (segle iv aC).
Cronologia
desembre 639-640	setge de Memfis
1820-	excavació arqueològica, ⇒ Giovanni Battista Caviglia, Charles Sloane
Primera menció escrita	Des de l'Antiguitat amb correspondència entre imperis (Cartes d'Amarna, Heròdot, Diodor de Sicília, Estrabó) Abd-al-Latif al-Baghdadí (època de Saladí), Al-Maqrizí (Soldanat mameluc) Jean de Thévenot s. XVII Campanya napoleònica d'Egipte i Síria (Description de l'Égypte, 1798 a 1801)
Activitat
Gestor/operador	Consell Suprem d'Antiguitats

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Memfis (àrab: مَنْف Manf; copte: ⲙⲉⲙϥⲓ; grec antic: Μέμφις) és una ciutat d'Egipte, situada a uns 20 km al sud del Caire.^[1] Memfis és el nom que li donaren els grecs, mentre que els antics egipcis l'anomenaven Men-Nefer o Taui. Fou capital del nomós I del Baix Egipte, el nomós de la Fortalesa Blanca. A la ciutat es pot veure el colós de Ramsés II, l'esfinx d'alabastre (de més de 4 metres d'altura i 8 de llarg que podria ser d'Amenhotep II, i que pesa 80 tones, la qual se suposa que flanquejava l'entrada al temple de Ptah), i les sales de momificació dels braus del Serapèum, en les que es conserva una taula de momificació de la Dinastia XXVI. Un altre colós en granit rosa es va trobar prop de l'anterior però avui és al Caire.

Fou fundada abans del 3000 aC (Heròdot dona 2900 aC) per Narmer, que probablement va triar l'emplaçament d'un llogarret ja existent i va regular el curs del Nil, protegint la ciutat per un dic. El seu fill i successor, Aha, hi va bastir palaus. Llavors s'anomenava Anbu-Hey (‘Mur Blanc’), i més tard, encara durant l'Imperi Antic, es va dir Hut-ka-Ptah (‘temple del Ka de Ptah’) que va sonar als grecs com aigyptus i va donar nom al país; a l'Imperi mitjà es deia Anj-Tauy (‘Ciutat que uneix dues terres’). Fou la capital de les primeres dinasties^[2] fins que al començament de la IV, el faraó Snofru (o Sneferu) la va traslladar a Guiza, però va tornar a ser capital amb la sisena dinastia. Tot i perdre la capitalitat al primer període entremig, la seva importància no va disminuir fins a l'Imperi nou, però amb la dinastia XVIII s'hi van fer grans obres i va romandre com una capital religiosa fins al temps del Ptolomeus.

Va ser destruïda per Amr ibn al-As en el moment de la conquesta àrab. Tot i així el districte septentrional de l'Alt Egipte va conservar el nom (el nom arabitzat, Manf, amb variants Minf, Munf, Munayf, Manfish, Maf i Manafa) i alguns autors fan una entitat única del districte de Manf i el de Wasim o Awsim. Segons un autor del segle xiii, Abu-Sàlih al-Armaní, el riu Nil s'havia acostat a la ciutat progressivament. Al segle xv el poble de Badrashayn (Umm Isa) ocupava exactament el lloc de l'antiga Memfis. Els àrabs pensaven que el nom de Manf derivava del copte mafa, que vol dir ‘trenta’.

L'actual població més propera a l'antic lloc és Mit Rahina (àrab: ميت رهينة, Mīt Rahīna), però Dahshur, Abusir, Abu Gorab, i Zawyet el'Aryan, que són suburbis del Caire, queden totes dins els límits històrics de Memfis.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.