Menhir

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El mot prové del bretó maen, 'pedra' i hir, 'llarga', que va ser adoptat pels prehistoriadors i ja ha passat al llenguatge comú.^[1] En català, s'han anomenat tradicionalment pedra dreta,^[2] pedra fita, pedra llarga, taula dels lladres, pedra/taula del dimoni, pedra aguda, pedra-arca, etc,^[3] taula d'en Rotlan i a les Balears també simplement taules.^[4]

Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia: se'n troben a Europa, Àsia i Àfrica, i pertanyen a diversos períodes.

Els menhirs s'associen amb la cultura del vas campaniforme, que habitava a Europa durant el neolític tardà i l'edat del bronze a Europa,^[5] però a Àsia n'hi ha exemples d'època contemporània.

Les seves funcions eren diverses, de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçària d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevingueren llocs de culte cristians.