|
|||||
seu | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | MERCOSUL i MERCOSUR | ||||
Tipus | organització intergovernamental organització regional unió duanera | ||||
Idioma oficial | guaraní, portuguès i castellà | ||||
Història | |||||
Creació | 26 març 1991 | ||||
Fundador | Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai | ||||
26 març 1991 | tractat d'Asunción | ||||
Activitat | |||||
Membres | 6 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
President pro tempore | Jair Bolsonaro | ||||
Autoritat executiva | Consell del Mercat Comú | ||||
Filial | Comissió Parlamentària Conjunta president pro tempore del Mercosur Mercosur Structural Convergence Fund (en) MERCOSUR Social Institute (en) RECyT (en) Setor Educacional do MERCOSUL (pt) Mercosur Permanent Review Tribunal (en) Parlament del Mercosur Consell del Mercat Comú Mercosur Secretariat (en) Grupo Mercado Común (en) Mercosur Trade Commission (en) Instituto de Políticas Públicas en Derechos Humanos del MERCOSUR (es) | ||||
Propietari de | |||||
Format per | |||||
Lloc web | mercosur.int | ||||
Mercosur o Mercosul (castellà: Mercado Común del Sur, portuguès: Mercado Comum do Sul, guaraní: Ñemby Ñemuha), Mercat Comú del Sud, és un bloc comercial integrat pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i Paraguai, el qual va ser fundat el 26 de març, 1991.
« | La lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats part i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració. | » |
En la pràctica, a 2024 aquests objectius s'han aconseguit només parcialment.[1] En efecte, la liberalització del comerç dins del bloc encara no s'ha aconseguit plenament. Per exemple, si bé existeix un aranzel extern comú, el mateix té nombroses excepcions: cada Estat pot confeccionar una llista d'aquells productes als quals l'aranzel extern comú no s'aplica. Aquesta llista pot ser més extensa en el cas de l'Uruguai i Paraguai (doncs així s'ha convingut, per ser aquests dos dels països amb les economies més petites dins del bloc), i tots poden actualitzar-la semestralment. Tampoc existeix una concreta coordinació de les polítiques comercials entre els Estats membres.
A més dels estats membres plens (també anomenats "estats part"), els següents països són membres associats del Mercosur: Xile, el Perú, Colòmbia, Bolívia i l'Equador. El 4 de juliol de 2006 es va subscriure un Protocol d'Adhesió mitjançant el qual Veneçuela es va constituir com Estat Part. No obstant això, aquest instrument d'adhesió no va entrar en vigor a causa que fins a la data no havia estat ratificat per tots els parlaments dels signants, per la qual cosa la seva vinculació legal al bloc seguia sent com a Estat Associat. El senat del Brasil va aprovar aquest ingrés al desembre de 2009, faltant solament l'aprovació del parlament del Paraguai. Sectors opositors al govern paraguaià al·legaven falta de democràcia a Veneçuela com a impediment perquè el congrés aprovés la seva incorporació.[2]
El juny de 2012, després del «judici polític exprés» de Fernando Lugo, la Cimera del Mercosur va suspendre temporalment el Paraguai com a membre de l'organització i admetre l'ingrés de Veneçuela al bloc a partir del 31 de juliol del 2012,[3][4] però en va resultar suspesa el 2016.[5]
Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú tenen estatus d'Estat Associat. Tots aquests, a excepció de Xile, integren la Comunitat Andina de Nacions.