Metaxisme (en grec: Μεταξισμός) és una ideologia nacionalista autoritària associada al dictador grec Ioannis Metaxàs.[1] Va demanar la regeneració de la nació grega i l'establiment d'una Grècia moderna i culturalment homogènia.[2] El metaxisme menyspreava el liberalisme, i mantenia els interessos individuals subordinats als de la nació, buscant mobilitzar el poble grec com una massa disciplinada al servei de la creació d'una «nova Grècia».[2]
Metaxàs va declarar que el seu règim del 4 d'agost (1936–1941) representava una «Tercera civilització grega» compromesa amb la creació d'una nació grega culturalment purificada basada en les societats militaristes de l'antiga Macedònia i Esparta, que considerava que constituïen la «Primera civilització grega»; i l'ètica cristiana ortodoxa de l'Imperi Romà d'Orient, que considerava que representava la «Segona civilització grega».[2] El règim de Metaxàs va afirmar que els veritables grecs eren ètnicament grecs i cristians ortodoxos, amb la intenció d'excloure deliberadament els albanesos, els eslaus i els turcs que residien a Grècia de la ciutadania grega.[2]
Encara que el govern de Metaxàs i les seves doctrines oficials sovint es descriuen com a feixistes, acadèmicament es considera que va ser una dictadura totalitària-conservadora convencional semblant a l'Espanya de Francisco Franco o al Portugal d'António de Oliveira Salazar.[1][3] El govern metaxista va derivar la seva autoritat del sistema conservador i les seves doctrines recolzaven fortament les institucions tradicionals com l'Església ortodoxa grega i la monarquia grega; essencialment reaccionari, no tenia les dimensions teòriques radicals d'ideologies com el feixisme italià i el nazisme alemany.[1][3]
La ideologia del metaxisme es va associar amb el partit polític de Metaxàs, el Partit dels Lliurepensadors i el Règim del 4 d'agost.[4] En la postguerra ha estat propugnada pel Partit del 4 d'Agost, el partit Alba Daurada i el partit ELAM