Midgard

Midgard
Tipus	lloc de la mitologia nòrdica; human world (en)
Part de	Cosmologia germànica; mitologia nòrdica

En la mitologia norrena o escandinava, Midgard (Miðgarðr, "la ciutadella del mig",^[1]^[2] en norrè occidental antic^[1] o "nòrdic antic") és un dels mons del cosmos pagà norrè, i, concretament, aquell en el qual viuen els humans. És el món dels homes creat pels déus Odín i els seus germans, Vili i Ve després del combat amb el gegant primigeni Ymir.^[3]^[4]^[5] Està connectat a Asgard pel pont del Bifrost. Segons els Grímnismál, la palissada que delimitava Midgard fou construïda amb les celles de l'ètun hermafrodita Ymir,^[6] el primer ètun, del qual descendeixen tots els ètuns.^[7]

↑ ^1,0 ^1,1 «Mitologia norrena i celta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Midgard (Miðgarðr) Home to the Humans in Norse Mythology» (en anglès). Víkingr: Norse Mythology & Viking History, 31-01-2023. [Consulta: 9 desembre 2023].
↑ Grant, John (2008), Los vikingos. Cultura y mitología (castellà), Benedikt Taschen Verlag, Colònia, p. 34. ISBN 978-3-8365-0276-4
↑ San José Beltrán, Laia, Quienes fueron realmente los vikingos (castellà), Quarentena, 2015, p. 304. ISBN 978-84-16229-16-1
↑ Norrè occidental antic miðgarðr.
↑ L'origen d'aquest ètun és descrita de manera diferenta per l'Edda en prosa i per l'Edda en vers. A l'Edda en prosa, l'Snorri hi diu que l'Ymir sorgí, per generació espontània, com a producte resultant de l'acció del foc sobre el glaç. A l'Edda en vers, en canvi, i, en concret, als Vafþrúðnismál, s'hi diu que l'ètun Aurgelmir -un altre nom de l'ètun Ymir- va sorgir en tocar la terra unes gotes de pus (eitrdropar) esquitxades dels rius Élivágar. Aquestes gotes de pus varen créixer fins a donar forma a l'ètun en qüestió.
↑ Com es diu al Hyndluljóð, estrofa 33:
ero vǫlor allar frá Viðólfi,
vitcar allir frá Vilmeiði,
enn seiðberendr frá Svarthǫfða,
iǫtnar allir frá Ymi komnir.
Totes les volves descendeixen d'en Viðólfr,
tots els bruixots d'en Vilmeiðr,
tots els xamans o seiðberendr d'en Svarthǫfði,
tots els ètuns de l'Ymir.

[GECMitologianorrena-1] 1,0 ^1,1 «Mitologia norrena i celta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Víkingr-2] «Midgard (Miðgarðr) Home to the Humans in Norse Mythology» (en anglès). Víkingr: Norse Mythology & Viking History, 31-01-2023. [Consulta: 9 desembre 2023].

[Taschen-3] Grant, John (2008), Los vikingos. Cultura y mitología (castellà), Benedikt Taschen Verlag, Colònia, p. 34. ISBN 978-3-8365-0276-4

[LaiaSanJosé-4] San José Beltrán, Laia, Quienes fueron realmente los vikingos (castellà), Quarentena, 2015, p. 304. ISBN 978-84-16229-16-1

[5] Norrè occidental antic miðgarðr.

[6] L'origen d'aquest ètun és descrita de manera diferenta per l'Edda en prosa i per l'Edda en vers. A l'Edda en prosa, l'Snorri hi diu que l'Ymir sorgí, per generació espontània, com a producte resultant de l'acció del foc sobre el glaç. A l'Edda en vers, en canvi, i, en concret, als Vafþrúðnismál, s'hi diu que l'ètun Aurgelmir -un altre nom de l'ètun Ymir- va sorgir en tocar la terra unes gotes de pus (eitrdropar) esquitxades dels rius Élivágar. Aquestes gotes de pus varen créixer fins a donar forma a l'ètun en qüestió.

[7] Com es diu al Hyndluljóð, estrofa 33:
ero vǫlor allar frá Viðólfi,
vitcar allir frá Vilmeiði,
enn seiðberendr frá Svarthǫfða,
iǫtnar allir frá Ymi komnir.
Totes les volves descendeixen d'en Viðólfr,
tots els bruixots d'en Vilmeiðr,
tots els xamans o seiðberendr d'en Svarthǫfði,
tots els ètuns de l'Ymir.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]