Mudrā és un terme procedent del sànscrit (मुद्रा, IAST: mudrā; en tibetà: ཕྱག་རྒྱ་, THL: chakgya) que es pot traduir com a segell. En xinès s'anomena yin (en xinès tradicional i simplificat: 印; en pinyin: yìn) o bé yinxiang (en xinès: 印相; en pinyin: yìnxiàng). En japonès es fan servir els mateixos caràcters que en xinès, si bé la pronunciació varia, essent in, inzō o bé insō, respectivament.[1] En context coreà es coneix com insang.
Aquests gestos simbòlics els trobem en context budista, hinduista i jain. Els mudres no són invencions budistes, sinó que venen del substrat cultural indi, i per aquesta raó el seu ús no és exclusiu de les arts plàstiques religioses. Altres disciplines que els fan servir són les arts marcials, el ioga i les danses tradicionals índies (Natyam, Kathakali, Odissi, Bharatanatyam i Mohiniyattam).[2]
Generalment, trobem un ampli repertori de mudres, ja que n'hi ha més de cent.[3] A les cerimònies i la dansa els mudres emprats són nombrosos i complicats, normalment amb una forta càrrega esotèrica, mentre que a les arts plàstiques hi apareixen en menor quantitat, sent Japó el punt final del desenvolupament de la tradició budista amb un art il·lustratiu de mutacions iconogràfiques.[1][4] A les cerimònies, especialment a les budistes, acostumen a anar acompanyats de mantras, amb l'objectiu de ser segells visuals i auditius que protegeixen dels esperits malignes.[4]
D'altra banda, també cal mencionar el hasta (literalment "mà, avantbraç" en sànscrit), que és considerat el gest menor, per tant menys important i que no veurem en figures principals com la de Buda, però que també és molt utilitzat en la dansa i en l'art budista, hinduista i jain.