Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Muisques
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Cal revisar les referències |
 Representació en or de l'antiga tradició del Zipa que, cobert en or, fa ofrenes a la deessa de la Llacuna de Guatavita. En aquesta tradició s'hi troba l'origen d'El Dorado | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Llengua | Muisca, espanyol de Colòmbia |
| Religió | Religió muisca, Catolicisme |
| Grups relacionats | Arhuacs, Barís, Chimilas, Koguis, Tairona, Timoto-Cuica, U'wa, Wiwa, Yukpa |
| Geografia | |
| Originari de | Cundinamarca (Colòmbia), Bogotà (Colòmbia) i Boyacá (Colòmbia) |
| Estat | Colòmbia i Muisca Confederation (en)  |
| Regions amb poblacions significatives | |
Altiplà cundiboyacense,  Colòmbia | |
Els muisques (paraula muisca per gent) són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del segle vi aC fins a la conquesta espanyola el segle xvi, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé. Els descendents mestissos d'aquest poble conformen gran part de la població colombiana actual que habita la serralada oriental.
El muisca (muyskkubun) formava part de la familia lingüística txibtxa.[1][2] Conreaven blat de moro, patata, quinoa i cotó, entre altres. Excel·lents orfebres, practicaven el canvi de mantes, sal, terrissa coca i maragdes amb els cacicats de les riberes del riu Magdalena (anapoimes, tocaimes, col·limes, panches).
- ↑ Constenla Umaña, Adolfo. Sobre el estudio diacrónico de las lenguas chibchenses y su contribución al conocimiento del pasado de sus hablantes. Bogotà: Butlletí del Museu de l'Or, 1995.
- ↑ Nom catalanitzat segons la Gran Enciclopèdia Catalana. Vegeu aquí.
Previous Page Next Page
