Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Neocreacionisme
El neocreacionisme és un moviment amb l'objectiu de reafirmar el creacionisme en uns termes amb més probabilitats de ser ben rebut pel públic, els polítics, els educadors i la comunitat científica. El seu objectiu és tornar a emmarcar el debat sobre els orígens de la vida en termes no religiosos i sense apel·lacions a les Escriptures. Té el seu origen en una resposta dels creacionistes a la sentència del cas Edwards contra Aguillard de 1987 del Tribunal Suprem dels Estats Units que diu que el creacionisme és un concepte inherentment religiós i que defendre'l com a correcte o precís en els plans d'estudi de les escoles públiques viola la Clàusula d'Establiment de la Primera Esmena.[1][2][3][4]
Una de les seves principals afirmacions és que la ciència ortodoxa aparentment objectiva, basada en el naturalisme, és en realitat una religió dogmàtica atea.[5] Els seus defensors argumenten que el mètode científic exclou certes explicacions dels fenòmens, sobretot quan apunten a elements sobrenaturals, i exclou així efectivament una visió religiosa que contribueix a la comprensió de l'univers. Això condueix a una oposició oberta i sovint hostil al que ells anomenen «darwinisme», que normalment s'entén referit a l'evolució, però que es pot estendre a conceptes com ara l'abiogènesi, l'evolució estel·lar i la teoria del big-bang.
Són organitzacions neocreacionistes conegudes als EUA el Discovery Institute i el seu Center for Science and Culture. Els neocreacionistes encara no han establert una línia reconeguda d'investigació científica i fins ara no tenen legitimitat científica ni acadèmica, fins i tot entre molts acadèmics d'universitats cristianes evangèliques.[6] El neocreacionisme és considerat per Eugenie C. Scott i altres crítics com la forma més exitosa d'irracionalisme.[4] La principal teoria del neocreacionisme és la teoria del disseny intel·ligent.[7] Una segona teoria és l'aparició sobtada[4] que afirma que la primera vida i l'univers van aparèixer bruscament, i que les plantes i els animals van aparèixer de sobte amb formes complexes.[8]
- ↑ Peretó, Juli «L'enganyifa del disseny intel·ligent: Ciència obsoleta i pseudociència en el neocreacionisme» (html). Mètode. Universitat de València [València], 54-L'espècie mística, Estiu 2007. ISSN: 2174-9191 [Consulta: 30 setembre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Morris, Henry M. «Neocreationism» (en anglès). icr.org. Institute for Creation Research. [Consulta: 29 setembre 2014].
- ↑ Safire, William «On Language: Neo-Creo» (en anglès). The New York Times, 21-08-2005 [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Scott, Eugenie C. «Creationism, ideology, and science» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences p. 505–22, 1996. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1996.tb23167.x. [Consulta: 12 novembre 2009].
- ↑ Johnson, Phillip E. «Darwinism is Materialist Mythology, Not Science» (en anglès). DarwinReconsidered.org, 01-10-2004. Arxivat de l'original el 2011-07-25. [Consulta: 29 setembre 2014].
- ↑ Laurie, Goodstein «Intelligent Design Might Be Meeting Its Maker» (en anglès). New York Times, 04-12-2005 [Consulta: 29 setembre 2014].
- ↑ Pigliucci, Massimo «Design Yes, Intelligent No». Skeptical Inquirer, 9-2001. Arxivat de l'original el 2009-04-02 [Consulta: 4 abril 2009]. Arxivat 2009-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ Bird, Wendell R. The Origin of Species Revisited: The Theories of Evolution and of Abrupt Appearance (en anglès). Thomas Nelson, Desembre 1992, p. 13. ISBN 0-8407-6848-6.
Previous Page Next Page
