El neoexpressionisme és un estil pictòric que va emergir cap a finals dels setanta del segle XX i va dominar el mercat artístic fins a mitjan anys vuitanta. S'inspira en l'obra dels pintors expressionistes alemanys Emil Nolde, Max Beckmann, George Grosz i altres artistes com ara James Ensor i Edvard Munch.[1]
A Alemanya sovint s'anomenava els neoexpressionistes Junge Wilde o Neue Wilde ('Els nous salvatges'; "Nous Fauves" s'adaptaria millor al significat del terme), a Itàlia l'estil es va identificar amb el nom de Transavantguarda (més enllà de l'Avantguarda) i a França amb el de Figuration Libre. Es caracteritza per una subjectivitat intensa i un maneig rude dels materials, els colors i el volum.[2][3]