El paganisme modern, també conegut com a paganisme contemporani [1] i neopaganisme,[2] abasta una sèrie de nous moviments religiosos influïts de manera diversa per les creences dels pobles premoderns d'Europa, el nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Malgrat algunes similituds comunes, els moviments pagans contemporanis són diversos i no comparteixen cap conjunt únic de creences, pràctiques o textos religiosos.[3] Part dels estudiosos de la religió analitzen el fenomen com un moviment dividit en diferents religions, mentre que altres estudien el neopaganisme com una religió descentralitzada amb diverses denominacions.
Els adeptes es basen en fonts precristianes, folklòriques i etnogràfiques en diversos graus; molts d'ells segueixen una espiritualitat que accepten com totalment moderna, mentre que d'altres afirmen adherir-se a les creences prehistòriques, o bé, intenten reviure les religions indígenes amb la màxima precisió possible.[4] Els moviments pagans moderns són sovint descrits en un espectre que va del reconstruccionisme, que pretén reviure les religions paganes històriques; fins a moviments eclèctics, que barregen elements de diverses religions i filosofies amb el paganisme històric. El politeisme, l'animisme i el panteisme són trets comuns de la teologia pagana. Els pagans moderns també poden incloure ateus, que mantenen les virtuts i els principis associats al paganisme mentre mantenen una visió del món secular. Els pagans humanistes, naturalistes o seculars poden reconèixer les divinitats com arquetips o metàfores útils per a diferents cicles de la vida, o replantejar la màgia com una pràctica purament psicològica.
El paganisme contemporani s'ha associat amb el moviment New Age, i els estudiosos destaquen les seves similituds i les seves diferències.[5] El camp acadèmic dels estudis pagans va començar a fusionar-se a la dècada de 1990, sorgint d'estudis dispars en les dues dècades anteriors.