Ney

Aquest article tracta sobre l'instrument musical. Vegeu-ne altres significats a «Michel Ney».

Ney

Un ney turc
Tipus	open single end-blown flutes (en)
Classificació Hornbostel-Sachs	421.111.1
Tessitura

El ney (persa: نی, ney; àrab: ناي, nāy) és una flauta prominent en la música de l'Orient Mitjà.^[1] És un instrument molt antic, existeixen pintures de persones tocant el ney en els murs de les tombes de l'antic Egipte, així com a les excavacions d'Ur. Això indica que el ney ha estat tocat contínuament durant 4.500-5.000 anys, convertint-lo en un dels més antics instruments musicals encara en ús. És un precursor de la flauta moderna.

El ney consisteix en una peça de branca buida o una canya (ney és una antiga paraula persa per a referir-se a canya) amb cinc o sis forats frontals i un forat pel polze. Els neys moderns poden estar fets de metall. El to varia depenent de la regió i la distribució dels dits. Un músic summament expert amb el ney pot arribar a no menys de tres octaves, encara que sigui més comú tenir a diverses persones que toquin el ney en una orquestra tradicional per a cobrir gammes diferents.

Al món àrab el ney de vegades és denominat qassaba, que significa literalment peça de canya. La forma més vella, mostrada en les tombes egípcies daten dels anys 3000 o 2500 aC. Des de llavors ha estat l'instrument favorit del sufisme a causa del caràcter profund del seu so. L'agradable so del ney calma el sistema nerviós, reduïx el cansament i resulta relaxant. Està relacionat amb profundes idees filosòfiques.